Tot i que la Carta Olímpica declara la separació de la lluita lliure de la política, a la pràctica aquest principi no funciona bé. Un esdeveniment públic d'aquesta magnitud no es pot deixar d'utilitzar en el joc polític global. El 1984, per l'única vegada en la història de l'URSS, els motius polítics es van convertir en el motiu de la no participació dels seus atletes en els Jocs Olímpics.
El 1980, a la Unió Soviètica, es van celebrar els primers jocs olímpics d’estiu i, com va resultar després, l’única vegada. Aquest va ser el moment en què la "guerra freda" entre els països dels camps socialistes i capitalistes va assolir la seva màxima intensitat, que no va poder afectar als Jocs Olímpics. El primer esdeveniment esportiu d’aquesta magnitud a l’URSS es podria haver convertit en una poderosa protesta propagandística en aquesta guerra, de manera que els opositors van prendre mesures preventives organitzant un boicot als Jocs Olímpics de Moscou. A nivell oficial, aquesta idea es va començar a discutir per primera vegada al parlament britànic i es va nomenar la raó principal de la introducció posterior de les tropes soviètiques a l'Afganistan. Oficialment, 64 estats van participar en el boicot dels XXII Jocs Olímpics d’Estiu, tot i que els atletes de la majoria d’ells van participar a les sortides a Moscou. Tot això es va convertir en el motiu pel qual quatre anys més tard va provocar la no participació de l'equip de l'URSS en els propers Jocs Olímpics d'estiu, celebrats a Los Angeles, EUA.
El fet que els atletes de la Unió Soviètica no participin en els jocs dels XXIII Jocs Olímpics d’estiu es va anunciar oficialment tres mesos abans del seu inici. Els motius directes esmentats van ser la negativa del govern dels Estats Units a proporcionar garanties de seguretat per escrit als esportistes dels països socialistes. A més, els nord-americans no van permetre que el vaixell a motor "Geòrgia", que se suposava que es convertís en la base flotant de la delegació soviètica, entrés al país. Els Estats Units van exigir llavors a l'ambaixada que proporcionés una llista de tots els atletes, tot i que no se'ls proporcionava visat segons les regles olímpiques, i van negar els vols xàrter d'Aeroflot per transportar els olímpics.
Els països socialistes, excloent la RPC i Iugoslàvia, es van unir al boicot. A més d'ells, per iniciativa pròpia, l'Iran i Líbia van boicotejar els Jocs Olímpics de Los Angeles. Com a alternativa als Jocs d’Estiu de 1984, es van celebrar competicions a sis països socialistes amb el nom general de “Friendship-84”, en què van participar atletes de 50 països.
