El 2010, els aficionats a les competicions olímpiques a Rússia van patir una forta decepció. La selecció nacional ha fallat gairebé totes les seves actuacions, sense ni tan sols entrar als deu primers països de la classificació general per equips. En el context de les victòries soviètiques passades, aquest resultat va ser batejat immediatament com la mort dels esports russos. I molts experts van començar a estudiar els motius d’una derrota tan vergonyosa.
3 medalles d'or, 5 de plata i 7 de bronze: l'equip rus mai no ha rebut un nombre tan petit de premis. A més, els atletes russos han fracassat en totes aquelles disciplines on tradicionalment eren considerats forts i invencibles: hoquei, patinatge artístic, biatló, curses de relleus d’esquí. Tenint en compte que els líders del Comitè Olímpic Nacional van predir que la selecció russa rebrà almenys 30 premis.
Entre els motius més evidents del fracàs de la selecció nacional a la competició hi ha una mala preparació de l’equip, una autoestima sobreestimada dels esportistes i una mala gestió esportiva.
Quant a la formació poc satisfactòria, es va parlar immediatament que el país no té la base material i tècnica per a la formació de professionals. A més, si hi ha instal·lacions esportives on treballen bons entrenadors, es troben en grans centres administratius i no hi aniran tots els esportistes prometedors, ja que el seu allotjament i entrenament costaran molt.
La sobreestima autoestima dels atletes també va tenir un efecte perjudicial sobre el rendiment del nostre equip als Jocs Olímpics d’hivern. Els medallistes reben un important premi de l’Estat pels seus premis. Però aquest factor tampoc no va funcionar per a l’equip rus. Molts diuen que els atletes són massa irresponsables i segurs de si mateixos: no els preocupava gens els sentiments dels russos, que observaven totes les actuacions amb aire respirat.
Un altre motiu del fracàs de l'equip rus als Jocs Olímpics de Vancouver és la gestió ineficaç dels líders de la federació esportiva russa. Massa personal d'oficials del Comitè Olímpic Nacional, actitud irresponsable davant la preparació de la competició i manca de contacte adequat entre líders i atletes.
Cadascun d’aquests motius, d’una manera o d’una altra, va afectar el mal resultat de la selecció nacional. No obstant això, no es van treure conclusions específiques. Tots els funcionaris que van dirigir el CNO van romandre al seu lloc sense admetre cap culpabilitat ni responsabilitat per la derrota. Immediatament després de la sortida, els atletes van llançar un cop als periodistes: "Vam actuar el millor que van poder, quin és el vostre negoci?". El desenvolupament dels esports al país no va començar. Les conclusions que van fer els responsables del fracàs de la selecció nacional en els jocs d’hivern es poden jutjar pel rendiment dels atletes als Jocs d’Estiu del 2012 a Londres i als Jocs Olímpics de Sotxi el 2014.
