La selecció de futbol russa representa el país en diversos campionats de classe mundial. Aquest equip només inclou els millors jugadors que s’han mostrat repetidament en acció.
Instruccions
Pas 1
La selecció russa de futbol es va declarar per primera vegada el 1992 com a successora de la selecció nacional de la Unió Soviètica. La composició de l’equip s’actualitza anualment, però de mitjana el nombre d’atletes de la selecció nacional no supera les 25 persones. Alguns d’ells juguen en equips de futbol russos i d’altres ja fa temps que són membres de ple dret de clubs estrangers.
Pas 2
No hi ha principis especials per a la formació de la composició de la selecció nacional. L’elecció dels jugadors es basa totalment en les espatlles del cos tècnic de l’equip. Com a regla general, els mentors es guien sovint per les estadístiques dels clubs russos i, en funció d’això, conviden certs atletes a la selecció nacional. Molt sovint, el país està representat pels jugadors de la Premier League de futbol russa, amb menys freqüència que els jugadors dels clubs de la primera i segona divisió són convidats a la selecció nacional.
Pas 3
Cal jugar un mínim d’11 atletes, inclosos dos davanters, cinc migcampistes, quatre defensors i un porter. Els atacants i els migcampistes estan cridats a jugar el partit a prop de la porteria rival, la resta de jugadors han de defensar la seva porteria. A més de la plantilla principal, la selecció russa de futbol inclou jugadors de reserva que estan preparats per substituir els jugadors lesionats o expulsats per una o altra raó. De moment, hi ha 23 persones a la selecció nacional de futbol.
Pas 4
Tots els atletes convidats se sotmeten a un control mèdic exhaustiu, segons els resultats dels quals el cos tècnic de la selecció de futbol russa elabora un pla d'entrenament. Es presta molta atenció a l’estabilitat psicològica dels jugadors, ja que s’organitzen consultes addicionals (tant de grup com individuals) amb psicòlegs.
Pas 5
Per a les sessions d’entrenament, els mentors reuneixen absolutament a tots els membres de la selecció nacional, fins i tot aquells que potser no entren al camp. El programa d'entrenament no només depèn de la condició física dels atletes, sinó també del rang dels seus futurs adversaris. Els entrenadors estudien detingudament els jocs dels equips amb els quals els seus jugadors hauran de lluitar, identificaran els punts forts i els punts febles, i trauran certes conclusions sobre l’equip en el seu conjunt.
Pas 6
Com a resultat, per a cada partit se selecciona una tècnica de joc individual, que els jugadors intenten seguir per aconseguir un resultat victoriós. La gran mida de l’equip permet al cos tècnic variar la composició de l’equip i oposar els jugadors més poderosos als diferents rivals.
