L’eslàlom de rem és una cursa sobre un corrent d’aigua turbulenta, durant la qual els atletes han de passar per totes les portes establertes pels organitzadors. Per a les competicions s’utilitzen tant rius com canals artificials, la velocitat del cabal no és inferior a 2 m / s.
L’eslàlom de rem va aparèixer per primera vegada als Jocs Olímpics d’Europa occidental de 1972. Els organitzadors de la competició van crear una pista artificial, la construcció de la qual va costar 4.000.000 de dòlars. Tot i que l’eslàlom es va convertir en una representació interessant per als espectadors de Munic, va ser exclòs del programa de les Olimpíades durant 20 anys. Aquesta disciplina va reaparèixer el 1992 als Jocs Olímpics de Barcelona.
En passar la pista, els atletes s’esforcen per complir el temps especificat, que normalment oscil·la entre els 100 i els 130 segons, seguint estrictament les regles de la competició. Els remers han de passar totes les portes sense tocar els seus pals i no interferir amb els seus oponents. Les infraccions de les normes es castiguen amb l’acumulació de minuts de penalització o fins i tot la desqualificació.
Tan bon punt el casc del vaixell passa per la línia de sortida blanca, comença el moment. Acaba quan el vaixell creua la línia de meta blanca.
Els resultats de la cursa es determinen en funció dels resultats de dos intents de cada atleta. A la primera passada, els remers tenen l’oportunitat de familiaritzar-se amb el recorregut. Per tant, la natació final es superarà més ràpid i fàcil, ja que els organitzadors poden canviar la ubicació de 6 portes com a màxim.
Els homes competeixen en caiacs i canoes i les dones només en caiacs. Les canoes que s’utilitzen a l’eslàlom de rem són de dos tipus: individuals i dues.
Per garantir unes condicions justes per a tots els atletes, el seu ordre de sortida es determina amb embarcacions de remers menys potents al davant. A més, s’han introduït normes que estableixen el pes mínim possible per a caiacs i canoes.
El 2006 es va crear la Federació Russa d’Eslàlom de Rem, que es dedica al desenvolupament d’aquest esport i al suport de l’institut d’equips nacionals. Aquesta unió inclou 17 federacions regionals.
