Els Jocs Olímpics sempre s’han convertit en un esdeveniment de referència al món de l’esport. Els Jocs Olímpics d’Estiu de 1976 no van ser una excepció. Pel que fa al nombre de participants i al nombre de guardons, es van convertir en un dels més representatius. Les mesures de seguretat preses després de l’atac terrorista memorable en els anteriors Jocs Olímpics de Munic també van ser impressionants.
Els Jocs Olímpics d’estiu del 1976 es van celebrar a Montreal, Canadà. Es va obrir quan el cap del país, la reina Isabel II, tota la família reial va estar present a la cerimònia d'obertura. Un nombre rècord d’atletes van participar a la competició: 7121 atletes de 121 països. No sense mesures polítiques: 29 països africans van abandonar els Jocs Olímpics, protestant contra el partit celebrat recentment de la selecció nacional de rugbi sud-africana a Nova Zelanda.
La cerimònia d’encesa de la flama olímpica va ser molt interessant: la torxa portada a Atenes es va lliurar a un atleta canadenc, que va encendre un foc en un bol de l’estadi. Després, un dispositiu electrònic especial va convertir les partícules de la flama en electricitat i després en ones de ràdio. El senyal es va rebre a Montreal, on es va convertir en foc de nou.
Pel que fa al cost d’acollir els jocs, els Jocs Olímpics de Montreal es van convertir en els més cars de la història, hi van gastar 5.000 milions de dòlars. Pel que fa al tipus de canvi actual, es tracta d’uns 20.000 milions. La ciutat va pagar els deutes dels Jocs Olímpics fins al 2006. Tenint en compte l'atac terrorista dels Jocs Olímpics de Munic el 1972, que va costar la vida d'onze membres de l'equip israelià i d'un oficial de policia alemany, es van prendre mesures de seguretat molt greus. Més de 20 mil persones van participar en la seva provisió.
Els Jocs Olímpics de 1976 es van convertir en un triomf per a l'equip de la Unió Soviètica, que va guanyar 49 medalles d'or, 41 de plata i 35 de bronze. El segon lloc també va ser per al país del camp socialista, els atletes de la RDA van guanyar 40 premis d’or, 25 de plata i 25 de bronze. El tercer lloc va ser per als olímpics dels Estats Units amb 34 medalles d’or, 35 de plata i 25 de bronze. En total, representants de vint països van guanyar medalles. El rendiment de l'equip canadenc va ser inesperadament feble, els amfitrions dels jocs no van guanyar ni una medalla d'or.
Els resultats d’aquesta olimpíada s’avaluen de diferents maneres. Per una banda, els atletes van tornar a demostrar habilitat i fortalesa, establint molts nous rècords mundials. D’altra banda, se sentien molt incòmodes sota la vigilància estricta del personal de seguretat. Els espectadors de televisió estaven molt molestos per la publicitat intrusiva, amb l'ajut de la qual els organitzadors van intentar cobrir els enormes costos. Malgrat totes aquestes desgràcies, els Jocs Olímpics d’estiu de Montreal van acabar i van entrar per sempre a la història del moviment olímpic.
