El ioga és una de les maneres antigues de saber. A través de la consciència, el iogui realitza l’autoconeixement i, mitjançant l’autoconeixement, la cognició del món.
Amb el temps, la pràctica aporta saviesa. Arriba el moment en què al voltant de les persones que segueixen el camí de l’autoconeixement i el coneixement de la saviesa, es reuneixen deixebles, que en la majoria dels casos anomenen els seus mentors “gurus”. Els gurus s’anomenen educadors, mentors i líders espirituals. Els gurus i els seus seguidors es van reunir en "ashhrams", comunitats tancades, en edificis com monestirs, on van viure i estudiar. Aquests llocs es converteixen en objectes de pelegrinatge.
El ioga s’ha fet famós entre la població indígena dravidiana del subcontinent indi des de l’època del matriarcat. Les tribus àries van portar el patriarcat i un sistema rígid de castes a la península. Es va produir una fusió de cultures i tradicions. El ioga original es va transformar d’acord amb les noves actituds ideològiques i les normes morals. Els seguidors del ioga sovint renunciaven a tots els béns materials. Van seguir el seu gurú o es van passar els dies sols i practicant.
Des de l’antiguitat, els ioguis, juntament amb la recerca de la il·luminació espiritual en tots els seus assumptes, s’han esforçat per enfortir la seva salut i millorar el cos. Al cap i a la fi, només una persona sana pot seguir el camí de l’esperit. Fins avui, la situació no ha canviat. I en el nostre temps, molta gent percep el ioga com un camí de desenvolupament espiritual i físic. Amb el seu infinit, el ioga s’adona de la connexió entre generacions. El mestre va donar coneixement a l'estudiant i l'estudiant, convertit en mestre, va transmetre la seva experiència als nous estudiants. Així, es va formar una cadena viva que s'estenia al llarg del temps.
El ioga va arribar a Occident des de l’Índia a principis del segle XX i es va convertir ràpidament en un sistema de benestar popular tant a Europa com a Amèrica. Avui en dia, la gran majoria de les persones utilitzen l’aspecte aplicat i millorador de la salut del ioga. I per a molts, aquesta és la forma més eficaç de mantenir la salut. La peculiaritat de les postures de ioga rau en el seu efecte profund sobre els òrgans interns i els processos metabòlics i reguladors. En les persones que la practiquen, augmenta la immunitat, millora el treball del tracte gastrointestinal i el procés d’envelliment s’alenteix.
La pràctica del ioga no requereix d’estructures costoses i, alhora, serveix com a mitjà de millora física, moral i espiritual, que no es troba en cap altre sistema. Actualment, el ioga és l’opció de benestar més popular del món. La gent hi veia una de les maneres més efectives de restaurar l'energia i la vitalitat internes.
