Els Jocs d’estiu de 1908 pel que fa al seu abast, el nombre de convidats i esportistes va superar tots els jocs olímpics anteriors. Es van convertir en els primers jocs en què van participar representants de Turquia, Rússia, Islàndia i Nova Zelanda.
Quatre ciutats es disputaven el dret a organitzar els Jocs Olímpics d’estiu del 1908: Milà, Berlín, Roma i Londres. Els alemanys van ser els primers a abandonar les seves afirmacions, ja que el Comitè Olímpic Nacional no va poder acordar la celebració de l'esdeveniment amb el govern. El COI va decidir a favor d’Itàlia, però els representants de Roma i Milà no van poder acordar quina ciutat és més digna dels Jocs Olímpics. Així doncs, Londres, que no estava previst inicialment per acollir els Jocs, es va convertir en l’única opció.
Els Jocs Olímpics d’estiu de 1908 van atreure per primera vegada atletes de 2008 de 22 països, inclòs l’Imperi rus. Això supera el nombre de participants en tots els Jocs Olímpics moderns anteriors combinats. Per exemple, el 1896 només van participar als Jocs 241 persones. Amb l’abandonament dels Jocs Olímpics d’Itàlia tot just un any abans de l’esdeveniment, Londres va haver de construir a corre-cuita un enorme estadi de la Ciutat Blanca que podia acollir 100.000 espectadors.
Es van preparar llocs per a competicions en els esports següents: patinatge artístic, trampes i trets de bales, polo, tennis en pistes obertes i cobertes, vela, raqueta, mateix de pom, llanxa motora, boxa, rem, lluita lliure, hoquei herba, gimnàstica artística, tir amb arc, futbol, esgrima, rugbi, ciclisme, lacrosse, busseig, natació, atletisme, waterpolo i estira i arronsa. Les dones van participar en tres tipus de competicions: patinatge artístic, tennis i tir amb arc.
La competició va començar el 27 d’abril i la cerimònia d’obertura només es va celebrar el 13 de juliol. Degut a aquesta molesta superposició, quan es van obrir els Jocs, ja s’havien jugat 25 sèries de medalles. El primer lloc segons els resultats de la IV Olimpíada el van ocupar els seus propietaris, els britànics amb un gran marge. Van guanyar 56 medalles d’or, 51 de plata i 38 de bronze. Atletes dels Estats Units van rebre 23 medalles d’or i 12 de plata i bronze. Els tercers van ser els suecs amb 8 medalles d’or, 6 de plata i 11 de bronze.
