Els resultats de l'actuació dels russos a la pista als Jocs Olímpics de Londres semblen depriment, tot i que van resultar ser del tot esperats. Es pot rastrejar un patró: el ciclisme perd el seu atractiu al nostre país i, al mateix temps, les puntuacions dels atletes russos disminueixen.
Durant l'era soviètica, els ciclistes nacionals van mostrar resultats completament diferents. Els millors entrenadors del país van participar en la seva preparació. Es va crear un sistema de formació en el qual treballaven els científics. Es va tenir en compte tot: les darreres investigacions físiques i biològiques, investigacions en el camp de la nutrició. Fins i tot es va fer servir l’experiència d’entrenar cosmonautes russos. Sobre la base de l’Institut d’Educació Física de Kíev, va treballar un grup científic que va trobar la millor manera d’entrenar per a atletes russos. Tot i això, després de la perestroika, tots els desenvolupaments progressius han caigut en l’oblit: no hi va haver temps per anar en bicicleta. Ara els britànics i els australians guanyen premis als Jocs Olímpics. Disposen de tècniques modernes, equips de qualitat i llocs d’entrenament excel·lents.
Per a un rus modern, un desig no és suficient per començar a anar en bicicleta. Hi ha massa cotxes a les ciutats i no tots els conductors són educats a les carreteres i segueixen les normes de circulació. No hi ha rastrejadors de bicicletes ni rutes per a bicicletes dedicades, igual que a la majoria de ciutats no hi ha rutes per a bicicletes habituals. La gent té por de circular pels carrers, ja que no són infreqüents els accidents amb ciclistes. A més, els pares no volen deixar que els seus fills vagin en bicicleta per no posar-los en perill.
Als països occidentals, la situació és diferent. Les bicicletes són una forma de transport popular i a Anglaterra gairebé cada segona persona la fa servir. El mateix alcalde de Londres va cada matí amb la seva feina a la feina. També va crear una enorme xarxa de lloguer de bicicletes, on un viatge en bicicleta de fins a mitja hora és gratuït, que els londinencs gaudeixen fent servir.
Tot i això, el ciclisme a Rússia encara té possibilitats. A Omsk, ja s’ha netejat un lloc per a la construcció d’una nova pista. També s'està desenvolupant un projecte per a la construcció d'un estadi de bicicletes a Ekaterimburg. I a Adler, després dels Jocs Olímpics del 2014, es preveu convertir l’estadi de patinatge artístic en una pista ciclista. Potser aquestes mesures ajudaran el ciclisme a recuperar el seu atractiu.
