Els Jocs Olímpics del 2012 són especials. El control total del dopatge es realitza no només abans de la competició, sinó també durant la seva celebració, així com després del final de la competició. A més, es va fer un control aleatori d’esportistes que participaven en els Jocs Olímpics de Londres fins i tot abans de començar-lo. Aquestes mesures estrictes tenen com a objectiu posar una barrera fiable a l’ús de medicaments especials que multipliquen la força i la resistència dels esportistes.
Sota la direcció del cap del Comitè Olímpic Internacional, el control total del dopatge ajudarà a excloure els casos de victòria dels atletes que han pres, estan prenent o tenen previst prendre productes farmacèutics específics específics que millorin la resistència i la força.
El procediment de control del dopatge continua sense canvis. Es demana a l’atleta que vingui a fer proves. Ha de presentar-se en poques hores, entrar a una habitació especialment equipada, seleccionar dos contenidors per analitzar-los, comprovar si els vaixells presenten matèria estranya.
El lliurament directe de l’anàlisi es realitza en presència d’un metge. Poden assistir al procediment els oficials i entrenadors dels atletes.
Després de recollir el material per analitzar-lo, s’enganxa un número al contenidor i es divideix el contingut en dues parts. La primera i la segona mostra estan segellades. El control es realitza en presència d’un codi especial imprès al contenidor. El cognom del propi atleta no s’esmenta enlloc.
El resultat s'anuncia a l'atleta i als seus representants en un termini de tres dies. Si es troben rastres de drogues prohibides a la primera mostra de l’anàlisi que es va enviar al laboratori, s’examina la segona mostra.
Un atleta pot ser desqualificat i suspès de competicions posteriors només si els resultats de la primera mostra són confirmats per la segona. Si, en la segona mostra, no es troben rastres de la presència de drogues prohibides, no s’apliquen sancions a l’esportista, però es pot repetir el control del dopatge en qualsevol moment.
Actualment, és gairebé impossible enganyar al control del dopatge. Els mètodes d’immunoabsorció radioimmunes, espectromètrics, cromatogràfics i enzimàtics permeten determinar amb la màxima precisió tots els medicaments que es troben a l’orina o a la sang d’un atleta.
Però, de vegades, el control del dopatge dóna resultats poc fiables. Si una persona té un nivell elevat d’hemoglobina des del naixement, pot ser eliminada des del principi i enviada per fer-ne la prova d’eritropoietina.
A més, hi ha un nou problema per als professionals del control de drogues. Mitjançant la teràpia gènica, els esportistes poden obtenir el gen que codifica l’eritropoietina. Això conduirà al fet que l'atleta obtindrà uns resultats elevats mentre es troba dopat i no serà possible demostrar el frau.
