La Vila Olímpica és un complex d’edificis on es troben els participants dels jocs i les persones que els acompanyen. A més, també solen disposar de diversos locals addicionals, inclosos menjadors, botigues, un centre cultural, perruqueries, oficines de correus, etc. Dit d’una altra manera, es tracta d’un poble o poble sencer on viuen tothom que participa de qualsevol manera en els Jocs Olímpics. Normalment es troben a prop dels estadis olímpics d’una ciutat en concret. El complex esportiu del poble hauria de proporcionar totes les condicions per entrenar esportistes i la seva vida còmoda.
La història d’aquest tipus de pobles és força interessant. Durant els primers Jocs Olímpics, els representants de cada país van decidir independentment l'allotjament de les seves delegacions durant la competició. El 1924, durant els Jocs Olímpics de París, els atletes van haver de viure en edificis de fusta, després dels quals van rebre el nom ben establert de "poble olímpic".
Als jocs de Los Angeles del 1932, es van construir cases per als participants especialment a prop de l’estadi. Llavors va aparèixer la tradició de crear pobles olímpics. D'acord amb la Carta Olímpica, la construcció d'aquests pobles i el seu manteniment recau sobre les espatlles de la ciutat d'acollida dels Jocs. Els pobles olímpics només poden ser visitats pels seus residents i els forasters només hi poden accedir amb un passi especial.
Per als Jocs Olímpics de 1980, també es va construir una vila olímpica a l’URSS. Moscou, que va acollir la competició, va crear tot un barri residencial en preparació dels Jocs Olímpics. Tanmateix, aquest poble, a diferència de les ciutats anteriors, va ser concebut originalment com un barri residencial, per tant, a més de les cases, es van construir escoles, un hospital, equipaments culturals i d’entreteniment.
El poble es va construir el 1979, però fins i tot llavors els arquitectes es basaven en la construcció d’edificis a imatge de cases de construcció massiva. El seu objectiu era crear un poble que fos radicalment diferent de tots els anteriors. Ara és una zona residencial de Moscou, que consta d’edificis de 16 plantes de la sèrie estàndard, que aleshores ja eren molt populars. La Vila Olímpica de Moscou és un exemple exemplar de desenvolupament complex: hi ha un complex esportiu, un centre comercial, un policlínic, així com molts edificis amb finalitats culturals i domèstiques.
