El Campionat d’Europa de la UEFA del 2012 ha arribat al final, cosa que confirma que per a la majoria dels interessats en el futbol era evident que la generació actual de jugadors espanyols és la més forta de la història del país. No té iguals no només a Europa, sinó també al planeta en el seu conjunt. Els espanyols són els vigents campions del món i l’Eurocopa 2012 és el tercer consecutiu que guanya un torneig de futbol de primer nivell mundial.
El Campionat d'Europa, celebrat aquesta vegada a Polònia i Ucraïna, va acabar a Kíev, a l'estadi més gran del torneig, que va reunir més de 63 mil espectadors per al partit final. Els aficionats no es van decebre, quatre gols per als últims partits d’aquest tipus de tornejos és tot un luxe. I, tot i que les emocions dels seguidors de la selecció italiana no van ser positives, el seu equip va perdre davant el vigent campió del món de cap manera en la sosa manera defensiva característica anterior d’aquest equip.
El primer gol del partit l’ha marcat l’equip espanyol amb força rapidesa: al minut 14, Cesc Fabregas ha batut el defensa del flanc dret i ha enviat la pilota a David Silva amb força. Un dels parells de representants del campionat anglès en aquest equip va donar un cop de puny amb precisió al cap, que es considera un component fort del joc dels clubs britànics. Després d'això, els italians van tenir potser el segment més fort del partit, jugant en igualtat de condicions amb un rival, però no van poder marcar cap gol. I quatre minuts abans del descans, Espanya va doblar el marcador: la pilota va ser interceptada al centre del camp i va enviar immediatament els defensors a la jugada de Jordi Alba. El defensor nominal dels espanyols, gens pitjor que cap davanter, va realitzar una sortida individual contra el porter, no gaire, però definitivament enviant la pilota a la porteria.
A la primera part, Giorgio Chiellini es va lesionar i els italians van haver de substituir-lo. Durant el descans, el seu entrenador, Cesare Prandelli, va canviar el davanter i, 12 minuts després de la represa del partit, va fer un altre canvi. Però Thiago Motta, que va entrar al camp, el va deixar en una llitera cinc minuts després i no va poder tornar al partit. El límit de substitucions es va esgotar i el resultat del partit va deixar de causar dubtes, fins i tot entre els notoris optimistes que donen suport a la selecció italiana. No hi havia possibilitats de guanyar dos gols de la selecció espanyola amb deu homes.
Semblava que els espanyols no tenien ganes d’acabar amb l’adversari, fent rodar la pilota durant molt de temps a la meitat del camp o al centre. Tot i això, al minut 76 va aparèixer al terreny de joc Fernando Torres, el segon representant de la Premier League britànica, que després de 8 minuts va molestar encara més els italians. Llavors Juan Mata va entrar al camp i també va enviar la pilota a la porteria de Gianluigi Buffon. En el marcador de 4: 0, aquest partit va acabar i, al mateix camp, va tenir lloc la gratificant selecció espanyola, que va confirmar el seu títol de campió d'Europa.
