El 1924, la comunitat esportiva celebrarà el centenari dels primers Jocs Olímpics per a la competició de Sords. Va ser amb ells quan va començar la història dels torneigs moderns, els participants dels quals només són atletes amb discapacitat per diversos motius. El nom oficial d’aquests Jocs és Paralímpics. Se celebren immediatament després de la finalització dels Jocs Olímpics d’estiu i hivern al mateix recinte esportiu.
Instruccions
Pas 1
Berlín es va convertir en el bressol d’organitzacions esportives per a discapacitats. Va ser aquí el 1888 quan es va crear el primer club esportiu per a persones amb greus problemes físics. Aquells a qui se’ls va privar de l’oportunitat no només d’actuar juntament amb competidors sans, sinó fins i tot d’entrenar.
Pas 2
No tots els atletes discapacitats es van convertir en membres del club a la capital d'Alemanya, sinó només els sords. Amb la participació d’esportistes amb malalties auditives, del 10 al 17 d’agost de 1924, es van celebrar a París les primeres competicions, que els organitzadors van anomenar "Jocs Olímpics per a Sords".
Pas 3
Atletes de nou països europeus van participar al torneig francès. Representants de Bèlgica, Gran Bretanya, Hongria, Itàlia, Holanda, Polònia, Romania, França i Txecoslovàquia van competir per obtenir medalles en ciclisme, atletisme, natació, tir i futbol.
Pas 4
Un dels dies de competició, el 16 d’agost, es va crear a París un comitè esportiu per a sords. Més tard, va incloure representants de diversos països més. Incloent l’únic representant del bloc socialista: Iugoslàvia.
Pas 5
Els jocs de paralímpics moderns es realitzen en molts esports familiars per als aficionats, però tenint en compte les dolències físiques dels seus participants. En particular, el biatló, l’esquí de fons, l’esquí alpí, el curling amb cadira de rodes i l’hoquei amb trineu (en trineus especials amb la participació de jugadors sense potes) se celebren als Jocs Paralímpics d’Hivern.
Pas 6
Els paralímpics d’estiu competeixen en bàsquet, voleibol i tennis, així com en diverses disciplines d’atletisme, aixecament de peses, vela, natació, tir i altres esports. Les categories de participants estan formades pel Comitè Paralímpic Internacional.
Pas 7
No hi ha restriccions especials d’accés a la competició. En diferents grups, segons el tipus de malaltia, els esportistes actuen sense extremitats, amb lesions del sistema espinal i problemes de visió i audició. Per cert, hi ha professionals entre els paralímpics.
Pas 8
Per exemple, el famós atleta sud-africà Oscar Pistorius, que no té les cames i corre perfectament sobre les pròtesis, fins i tot va aconseguir ser participant dels clàssics jocs olímpics de Londres. Un quatre vegades campió paralímpic rus Alexei Ashapatov va jugar una vegada a la superliga de voleibol.
Pas 9
La bona idea d’introduir esports a persones amb lesions del sistema múscul-esquelètic va venir a la ment per primera vegada al doctor anglès Ludwig Guttman el 1944. Durant la Segona Guerra Mundial, va treballar al Centre de Rehabilitació per a aquests pacients a Stoke Mandeville, on van ser tractats pilots de la Força Aèria Britànica.
Pas 10
Quatre anys després, per iniciativa del doctor Ludwig Guttmann, es van celebrar aquí els primers jocs Stoke Mandeville. 16 militars van participar en concursos de tir amb arc. Des de 1952, el torneig s’ha convertit en una tradició a Anglaterra.
Pas 11
Aviat va cridar l'atenció dels caps del COI, el Comitè Olímpic Internacional. Al 56, el COI fins i tot va atorgar al comitè organitzador dels Jocs de Stoke Mandeville una copa especial per "donar vida als ideals olímpics". L’acostament final entre els entusiastes dels esports paralímpics i el Comitè Olímpic Internacional es va produir el 1960.
Pas 12
Després de la finalització dels Jocs d’Estiu a Roma, s’hi van celebrar competicions amb la participació de 400 atletes discapacitats de 23 països del món. Aquest torneig va ser reconegut pel COI com els primers paralímpics d’estiu reals. Un torneig d'hivern número 1 similar es va celebrar el 76 a Innsbruck.
Pas 13
Una de les diferències importants entre els dos torneigs olímpics de la capital italiana era que representants de la URSS no participaven en el segon d'ells. Al cap i a la fi, les persones amb discapacitat oficial, i més encara aquests atletes, no existien al país soviètic, no hi havia on practicar-les.
Pas 14
L’avenç real només es va produir a principis dels anys vuitanta. El Comitè de Coordinació Internacional de l’Organització Mundial d’Esports de Persones amb Discapacitat, creat el 82, ha liderat els paralímpics de tot el món durant deu anys.
Pas 15
Des dels Jocs de Calgary i Seül del 1988, els jocs paralímpics són obligatoris a les ciutats i als estadis on acaben d’acabar els Jocs Olímpics d’hivern i estiu. Quatre anys després, el Comitè Paralímpic Internacional es va convertir en un dels seus organitzadors.
Pas 16
Per cert, d’acord amb les regles, els paralímpics s’han d’anomenar "paralímpics". Però els funcionaris del COI s’hi van oposar. Segons els responsables esportius, la lletra "O" del nom vulnera els drets exclusius del comitè sobre les marques "Olympiada" i "Olympic".
Pas 17
Des del 1996, atletes russos participen en els jocs paralímpics. Els Jocs del 2014 a Sotxi es van convertir en excel·lents per als atletes nacionals. El nostre equip va guanyar 80 medalles, incloses 30 d’or, convertint-se en el primer de la competició no oficial per equips.
Pas 18
I el millor resultat als Paralímpics d’Estiu va ser el segon lloc a Londres 2012. Pel compte dels russos a la capital d'Anglaterra, hi va haver 102 premis, inclosos 36 de la màxima dignitat. Només l’equip xinès estava per davant del nostre equip.
