L’atletisme és un dels esports més antics i populars. També forma part dels Jocs Olímpics, en què cada vegada que els atletes demostren que, tot i la considerable edat de l’atletisme, encara no s’han batut tots els rècords i no s’han assolit totes les capacitats humanes.
Atletisme
L’atletisme pertany als esports olímpics. L’atletisme inclou córrer, caminar, saltar i llançar. L'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF) és l'òrgan de govern de 212 federacions nacionals. Segons la IAAF, l'atletisme es defineix com la competició d'estadi, carrera per carretera, carrera a peu, cursa de fons i cursa de muntanya (cursa de muntanya).
Història
L’atletisme va començar, com es creu habitualment, amb la competició en cursa als Jocs Olímpics de l’Antiga Grècia. Però és obvi que molt abans dels Jocs Olímpics, per exemple, la carrera feia servir la gent en la vida quotidiana, per no parlar de caminar. Fins i tot abans de l’aparició de les primeres societats i estats, les persones solien córrer i llançar a la caça d’un animal perillós, corrent per fugir dels enemics i dels elements. Quan la vida gradualment va permetre més atenció a la cultura i altres activitats, el que abans era necessari per a la supervivència s’ha transformat ara en una activitat independent per mantenir la salut física o, per exemple, en el cas de la competència, en una forma d’autoafirmació i auto -realització.
Però la imatge moderna de l’atletisme ha recorregut un llarg camí. Els intents de concebre aquest esport s’han dut a terme a diversos països. El començament es va donar a la ciutat anglesa de Rugby, que va acollir competicions de carrera a una distància de 2 km.
A poc a poc, el programa de competició va començar a expandir-se, incloent curses de curta distància, cursa d’obstacles, llançament per gravetat, salts de llargada i d’alçada des de la cursa. Anglaterra no és en va un país en què les tradicions són tractades amb especial temor. El 1864 es van celebrar les primeres grans competicions entre les universitats més antigues d’Anglaterra, Oxford i Cambridge, que més tard es van convertir en anuals. I el 1880 es va crear l’òrgan suprem de l’atletisme, que va unir totes les organitzacions d’atletisme de l’Imperi Britànic.
Un altre país que va prestar especial atenció al desenvolupament de l'atletisme van ser els Estats Units d'Amèrica. A principis del segle XX, aquest esport havia penetrat en molts països del món, cosa que va provocar l’aparició d’un gran nombre d’associacions d’atletisme amateur. El 1896, una crida a les tradicions de les antigues olimpíades gregues i al començament de la reactivació dels Jocs Olímpics va tenir un impacte molt positiu en l’ampli desenvolupament de l’atletisme modern.
