En el ioga, es creu que fins que una persona no comença a sentir l’Univers que l’envolta, no pot anar a un altre nivell. Per desenvolupar-nos més, hem d’aprendre a sentir l’alegria i la tristesa del món que ens envolta.
El ioga del tacte, o nyasa, és un dels mètodes més ràpids en el ioga. Exteriorment, pot semblar un massatge o tocs lleugers. Al mateix temps, es creu que tant el que ho fa com el que ho fa es dediquen al ioga Nyasa. El significat és el mateix, és sentir una altra persona.
Una persona moderna, per regla general, es tanca del món amb una paret, es tanca a casa, no vol veure ni sentir res. En aquest cas, no es produeix el desenvolupament del centre cardíac, responsable de les sensacions tàctils. Aquest centre es troba al nivell del nostre pit.
La teoria del ioga diu que els centres del nostre cos són responsables de certes manifestacions. Es creu que en un ésser viu, que en el seu desenvolupament es troba a nivell humà, el centre tàctil és el centre més seriós que ens permet sentir tot el que ens envolta.
Si volem fer un pas endavant en el nostre autoconeixement, és molt important desenvolupar aquest centre. Nyasa Yoga fa això.
Si no desenvolupeu aquest centre, hi haurà un biaix cap a les nostres manifestacions emocionals i intel·lectuals, i això seguirà problemes a la vida. I si tot està en harmonia, trobarem més fàcilment el camí òptim de la nostra vida.
En relació amb tot l’anterior, es creu que la natura per al nostre desenvolupament va generar esclafaments, embussos i tots aquells llocs on una persona es veu obligada a acostar-se a una persona. Si no voleu entrar en situacions en què ens veiem obligats a desenvolupar el centre cardíac, feu servir els mètodes que ens proporciona el ioga.
Per exemple, aquest mètode és la meditació "Que tots els éssers vius siguin feliços", practicant la qual aprenem a sentir els éssers vius que ens envolten. Fent això, comencem a desfer-nos de situacions en què hem d’estar a prop dels altres en el sentit físic.
