Les tradicions de dansa popular cubana han estat la base d’una gran i popular categoria de coreografies de dansa llatina contemporània. Ritmes clars, música ardent, emocions vives: tot això uneix el cha-cha-cha, la salsa, el mambo, el tango i molts altres motius llatinoamericans.
Cuba és una illa de llibertat, sol calent i temperament apassionat! Només aquí podien aparèixer danses incendiàries i rítmiques, conegudes amb el nom general de "llatí".
En aquestes danses, es traça clarament la barreja de les tradicions culturals dels pobles dels diferents continents. El ritme rítmic de la bateria africana es complementa amb el so melòdic de la guitarra. Neix una música que excita la sang i et fa ballar. Les danses de Cuba són ben conegudes per tothom:
- cha-cha-cha - inimitable i popular
- danson: un ritme amb un carisma especial
- salsa - ball d'amor
- son - incendiari i inquietant
- Rumba: impressionant i increïble
- mambo - que va conquerir tot el món
- tango: ball que s’ha convertit en un clàssic
Fins i tot els ritmes del calorós carnaval brasiler són d'origen cubà.
La història de l’aparició dels ritmes
Les arrels dels ardents ritmes cubans es troben a l’Àfrica. Els seus habitants indígenes, portats per esclaus a Europa i Amèrica del Nord, es van mantenir fidels a la seva cultura en una terra estrangera, van conservar les tradicions i les van transmetre a les generacions futures.
La música llatinoamericana i la dansa popular cubana tenen tocs religiosos en el seu nucli, i la bateria estava pensada per agradar als déus africans. Fins avui, a l’illa hi ha comunitats secretes que conserven i transmeten amb cura centenars de batecs que s’utilitzaven en rituals religiosos.
Al segle XIX, els militars nord-americans van arribar a Cuba, molt impregnats de la cultura dels ritmes nacionals i els van introduir tota Amèrica. La prohibició als Estats Units també va contribuir a la difusió de moviments rítmics a la música a l'estil "llatí": els nord-americans van arribar a Cuba en massa, on l'alcohol estava a la venda. Les estacions de ràdio nord-americanes aviat van començar a emetre música cubana. I aviat tot el món va aprendre i es va enamorar dels ritmes de ball.
Varietats a l'estil "llatí"
És difícil dir quin ball és un folk cubà. Tots els estils llatinoamericans entrellaçats, complementats, van donar lloc a nous moviments de ball. Tanmateix, malgrat això, és habitual considerar cubà: merengue, samba, tumba, mamba, cumbia, bolero, rumba, Cha-Cha-Cha, salsa, tango i bachato. Els balls de Cuba són variats, però units per la sensualitat, la passió i el ritme clar.
Al segle XX, els ritmes llatinoamericans van entrar al programa de torneigs i competicions de dansa. Es considera prestigiós per als participants agafar premis en aquestes competicions, demostrant el seu domini d’una autèntica ballarina en emocions i moviments incendiaris.
