El 1998, per tercera vegada a la història, es van celebrar els Jocs Olímpics al Japó. La capital dels jocs era la ciutat de Nagano. Aquests jocs s’han conegut per la seva excel·lent organització i les instal·lacions esportives de màxima qualitat.
El lloc dels Jocs Olímpics de 1998 es va determinar en una reunió del Comitè Olímpic Internacional el 1991. Salt Lake City va ser un fort competidor de Nagano. Tot i això, la comissió va decidir que no hi hauria d’haver dos partits seguits als Estats Units. Al cap i a la fi, la competició estiuenca va tenir lloc el 1996 a Atlanta.
Als Jocs de 1998 hi van assistir 72 països. En particular, només provenien d’Àfrica atletes de Sud-àfrica i Kenya. Tradicionalment, es tracta de menys de la meitat dels estats que envien els seus equips als jocs d’estiu. Això es deu principalment a l’elevat cost de la formació d’esportistes en moltes disciplines hivernals. Per exemple, els tobogans requereixen la construcció de diversos tipus de senders. A més, a molts països simplement no hi ha condicions meteorològiques adequades, cosa que fa que la formació sigui encara més cara.
Cinc països van enviar els seus atletes als jocs per primera vegada: Macedònia, Kenya, Uruguai, Azerbaidjan i Veneçuela.
Per tradició, el joc va ser obert pel cap d'Estat, l'emperador del Japó Akihito.
Hi ha hagut canvis en el programa de joc en comparació amb competicions anteriors. En particular, es van organitzar competicions en dos nous esports: el curling i el monopatí. I en l’hoquei, van començar a competir no només els equips masculins sinó també els femenins.
A la classificació no oficial de medalles, Alemanya va obtenir el primer lloc, cosa que va sorprendre als experts esportius. Els esportistes d’aquest país han guanyat 29 medalles de diverses denominacions. Noruega va seguir de prop 4 medalles per darrere. Rússia va quedar tercera, superant Canadà i els Estats Units, cosa que es pot considerar un bon resultat, atesa la sortida d’alguns atletes soviètics als equips de les antigues repúbliques soviètiques, així com el difícil estat general de l’economia, que també va afectar el finançament dels esports.
Es pot considerar l’esportista més reeixit dels jocs l’esquiador noruec Bjorn Dalen, que va rebre tres medalles d’or.
