Els Jocs Olímpics no només augmenten el prestigi del país entre altres estats, sinó que també comporten elevats costos financers. Tot i això, tots els països consideren que és un honor acollir la flama olímpica i no escatimen a organitzar aquest gran esdeveniment esportiu.
Els jocs més cars van tenir lloc a Pequín el 2008. Després van costar a la Xina 40.000 milions de dòlars. Cal destacar que aquest import no va causar cap dany a l’economia xinesa: hi ha prou capital al país per construir noves línies de metro, instal·lacions esportives i aconseguir que els Jocs Olímpics tinguin èxit.
Abans d'aquest esdeveniment esportiu a la Xina, els ingressos fiscals augmentaven entre un 20 i un 30 per cent, mentre que el dèficit pressupostari en aquella època baixava del 3% (2002) a l'1% (2007). Cal destacar que només el 20% de l’import total es va destinar a la construcció dels projectes olímpics. La resta es va invertir en infraestructures a llarg termini. Una instal·lació, per exemple, es va donar a la Universitat de Ciència i Tecnologia de Pequín.
La competició del 1976 celebrada a Montreal es considera un altre joc car. Els XXI Jocs Olímpics van costar a l’Estat 20.000 milions de dòlars. A més, el país va trigar 30 anys a pagar un deute tan enorme. Fins a finals del segle XX, Canadà va introduir un impost del 20% sobre la venda de productes del tabac.
Val a dir que es va invertir una quantitat tan enorme: els Jocs Olímpics de Montreal s’han convertit en un dels espectacles emocionants i vistosos per a milions de persones de tot el món. Només l’arribada del foc d’Atenes al Canadà va valer la pena: es va fer amb l’ajut d’un làser llançat des d’un satèl·lit espacial. I des d'Ottawa fins a Mont-real, la portaven 500 atletes, cadascun dels quals cobria una distància d'un quilòmetre. A la pista esportiva, es van instal·lar dues pantalles enormes, que transmetien la competició amb reproduccions a càmera lenta de moments interessants, i la torre inclinada més alta es va erigir a l’estadi olímpic.
Curiosament, tota la família reial d’Anglaterra va ser present a la cerimònia d’inauguració i la filla d’Isabel II, Anna, va participar en competicions eqüestres. A més, es va recordar d’aquestes olimpíades pel fet que els amfitrions de la competició per primera vegada en la història dels jocs no van guanyar ni una medalla d’or. L’equip canadenc només tenia 5 medalles de plata i 6 de bronze.
