Els Jocs Olímpics d’estiu del 1900 a París (França) es van celebrar del 14 de maig al 28 d’octubre. Van durar més de 5 mesos. El cas és que les iras van coincidir amb l’Exposició Mundial, que en aquella època se celebrava a París. Hi van participar 997 atletes, incloses 22 dones, de 24 països del món. Es van jugar 95 sèries de medalles en 18 esports.
Els grecs esperaven que els Jocs Olímpics, com a l'antiguitat, es celebressin només a Grècia. No obstant això, el COI tenia una opinió diferent sobre aquest tema. Pierre de Coubertin va proposar d’organitzar els Jocs Olímpics a diversos països. En reconeixement als mèrits del francès en la reactivació dels Jocs Olímpics moderns, es va decidir celebrar els propers Jocs a la seva terra natal.
El programa de jocs a París s’ha completat amb esports com el waterpolo, el golf, el tir amb arc, el waterpolo i altres.
Les dones dels Jocs Olímpics també van participar per primera vegada en competicions de golf i tennis. La primera campiona olímpica del nostre temps va ser la tennista anglesa Charlotte Cooper.
El primer lloc en la prova per equips no oficial el van obtenir els francesos: 100 medalles (25-41-34), el segon lloc als Estats Units: 47 (19-14-14), el tercer a Anglaterra: 30 (15-6) -9). Només en competicions de pista, es van establir 14 rècords, 6 dels quals van superar els rècords mundials.
No obstant això, aquests Jocs Olímpics no van ser especialment significatius. Les cerimònies d'obertura i clausura no es van celebrar perquè els jocs eren una mena de complement a l'Exposició Internacional. Tampoc no es van seguir moltes altres tradicions olímpiques.
El cas és que Alfred Picard, el director de l’exposició, considerava que els esports eren “inútils i absurds”. Al principi, estava en contra del comportament de l’OI. No obstant això, va ser persuadit. El 6 de novembre de 1898, representants de la Unió Francesa d'Atletes van anunciar que només la seva organització té dret a celebrar esdeveniments esportius a l'exhibició. El COI no es va atrevir a unir-se a la lluita i va concedir la dreta.
El febrer de 1899 es va formar un nou comitè per organitzar l'OI. Picard es va convertir en el seu cap. Ell i el president de l'Associació Francesa de Rifles, Daniel Merillon, van elaborar un nou programa de competició i una llista de terrenys esportius. Cal destacar que el nou comitè pràcticament no va utilitzar la paraula "olímpic", anomenant els Jocs Olímpics "competició d'exhibició" o "campionat internacional". En aquell moment, Coubertin estava a la carretera, convidant atletes de diversos països als jocs.
