No es pot dir del nostre món que només hi ha imatges optimistes al voltant, però tampoc no podem dir que tot sigui pessimista. El ioga ens diu que no podem veure la imatge real del món, ja que la realitat suprema està amagada pel vel del maia. I els maies creen una il·lusió sota la qual s’amaga la veritable imatge del món.
Ens sembla que ara el món és positiu, ara negatiu, ara neutral. O a ratlles, com una zebra, per les circumstàncies de la nostra situació vital. De fet, aquests conceptes no s’apliquen al nostre món.
I per saber què és realment el món, des de la posició del ioga, només podem aconseguir-ho quan arribem a un determinat superestat. Com diuen fonts antigues, l’acció d’una il·lusió que ens amaga la realitat desapareixerà i llavors sabrem com és el nostre món.
Això és exactament el que busquen els ioguis. Aquest és l’estat més alt que adquirirem quan recorrem el camí de l’autoconeixement. El ioga ens proporciona mètodes i pràctiques que ens conduiran a això tard o d’hora.
I només quan adquirim aquest estat, entendrem què és el món. I els ioguis i ioginis, que van recórrer el camí de l’autoconeixement, ens van transmetre aquest coneixement. Basat en això, l’únic que podem dir sobre el món és que els nostres judicis i categories habituals no s’hi apliquen.
El món és el lloc que ens ofereix grans oportunitats. Oportunitats de desenvolupament i autodescobriment. I quan arribem a l’objectiu, com diuen els ioguis i els ioginis, ens veurà aclaparat per una onada d’alegria i felicitat, la força de la qual ni tan sols coneixem.
Fins que no ens reveli el món tal com és realment, el podem veure com una cosa negativa i durant molt de temps. I també podem veure el nostre món com una cosa extremadament positiva. El món ens apareixerà ara, de manera diferent, després dolent, després bo. Però tot el que ens arribarà al món serà, com diu el ioga, només un reflex de les nostres aspiracions, emocions, accions, expectatives.
