Els esports extrems s’estan popularitzant entre un gran nombre de persones. Tant els joves com les persones grans que somien amb emocionar s’hi dediquen. Tanmateix, com passa amb qualsevol esport, hi ha pros i contres.
Pros dels esports extrems
Jugar al parkour, a l’escalada, al paracaigudisme o al surf de neu és una bona manera de superar les vostres pors. Prenent-se seriosament els salts de base, definitivament s’eliminarà la por dels avions i, després d’esquiar alpí, qualsevol muntanya russa us semblarà una atracció infantil.
Fer esports extrems genera confiança en si mateix. També és una manera fantàstica de cridar l’atenció del sexe just. Quina noia es negaria a sortir a una cita amb un motorista extrem? I és que el jove paracaigudista tindrà molts admiradors entusiastes. A més, quan es practiquen esports extrems, sorgeixen emocions incomparables i això ajuda a combatre perfectament l’estrès. A això s’afegeix la producció d’endorfines que es produeix durant qualsevol activitat física i que qualsevol molèstia per part de les autoritats no us pugui enfadar ni ofendre.
Un altre avantatge és que els esports extrems requereixen una bona forma física, cosa que significa que el vostre cos serà fort i entrenat. A més, la pràctica d’aquests esports provoca un treball cardíac accelerat i un augment de l’activitat respiratòria, que entrena els sistemes cardiovascular i respiratori.
Els esports extrems més populars són l’alpinisme, el surf de neu, el paracaigudisme, el busseig, el parkour, el salt per carretera i el surf.
Contres dels esports extrems
El desavantatge més evident dels esports extrems és el perill per a la vida i la salut. Tot i que la tècnica adequada i el bon equipament minimitzen aquest risc, els accidents es produeixen regularment. L’estrès excessiu de tots els sistemes corporals també es pot considerar menys.
Si fan massa exercici, els atletes no només sobrecarreguen els músculs i els lligaments, sinó que també gasten el cor. Les pujades constants d’adrenalina tampoc són molt bones per a la vostra salut. Podeu evitar aquestes conseqüències limitant la vostra formació. Però els esports extrems són similars a l’addicció: després d’haver-ho provat una vegada, voleu continuar constantment.
De vegades, les activitats extremes són una manifestació d’autoagressió: activitats destinades a fer-se mal. Aquest fenomen es produeix a causa de trastorns mentals.
Els desavantatges inclouen la peculiar forma de vida d’un extrem inveterat. Sovint, només les persones amb idees afins són capaces de donar suport a la recerca constant de noves experiències, el ritme frenètic de vida i les activitats de risc regulars de l’esportista. La família extrema sovint s’oposa a aquest esport, que provoca conflictes.
L’últim desavantatge, però no menyspreable, dels esports extrems és el seu elevat cost. Un bon equip és car. A més, un atleta pot necessitar fons addicionals, per exemple, per pujar a una alçada determinada quan salta amb un paracaigudes o per viatjar a una bona estació d’esquí.
