Inicialment, aquest tipus d’art marcial no implicava la divisió per estils. Els primers mestres i fundadors van defensar la creació d’una única escola, però no tothom hi va estar d’acord.
El temps va passar i el karate es va dividir en moltes escoles separades. Han aparegut nous estils i continuen apareixent fins avui. Això es deu al fet que molts mestres destacats aporten alguna cosa pròpia a l'estil existent i, per tant, neix una nova escola amb el seu propi nom. També passa que l’estudiant, per alguna raó, no pot realitzar determinats moviments o els realitza incorrectament durant molt de temps, en aquest sentit, el moviment en si mateix es modifica. Tanmateix, els autèntics mestres de karate que han dedicat la seva vida a aquest art no són reconeguts per la majoria d’escoles autoproclamades ni per karateques de producció pròpia.
Avui en dia és impossible anomenar el nombre exacte d’estils de karate, només se sap que n’hi ha més de diversos centenars. No obstant això, hi ha quatre estils principals de karate japonès.
Shotokan. El seu fundador va ser el mestre Funakoshi Gichin. L’emblema d’aquest estil és el tigre. La major atenció es presta al desenvolupament espiritual i a l’educació. El requisit principal és l’observança de rituals, normes i regles. Shotokan presenta muntants amples, blocs rígids i moviments lineals. El principi bàsic de l’estil és copejar d’un cop. Tàctiques: nitidesa, impulsivitat, equilibri dur, estabilitat a causa de postures profundes.
Goju-Ryu. Fundador de Chojun Miyagi. Una característica de l’estil és l’eficàcia del combat basada en l’energia interna. Combina els principis de la tècnica dura i suau. Es posa èmfasi en el combat proper, que permet utilitzar-lo en espais reduïts.
Wado-ryu. Fundador de Hironori Otsuka. L’emblema representa un puny tancat i un colom blanc. Aquest estil requereix la màxima agilitat i mobilitat, a diferència de tots els altres. No utilitza blocs i punxons rígids, com a Shotokan, sinó que utilitza la maniobrabilitat del cos, la suavitat i la durada del moviment. Els llançaments i escombrats s’utilitzen activament.
Shito-ryu. Una de les escoles més antigues de karate. Fundadora Kenwa Mabuni. La característica principal de l’estil és l’estètica i l’art: tàctiques: velocitat de reacció, potència, cops i cops durs, moviment suau, mobilitat, atac inesperat, defensa per atac.
