Els escacs van ser i segueixen sent un dels millors jocs intel·lectuals. Els seus beneficis són innegables. Aquest joc és un excel·lent "exercici" per al cervell, que sincronitza els seus hemisferis.
Els beneficis dels escacs
Els escacs van jugar un paper important en el desenvolupament de molts científics, polítics, filòsofs, artistes i músics que ara són famosos. La seva capacitat per sincronitzar els hemisferis del cervell, contribuint al seu desenvolupament harmoniós, és pràcticament impagable. Mentre es juga als escacs, s’utilitza el pensament abstracte i lògic. L'hemisferi esquerre és responsable del component lògic, l'hemisferi dret és responsable de "jugar" a les opcions i modelar la situació global al tauler. El component mnemotècnic dels escacs també és molt important, ja que els jugadors utilitzen memòria tant a curt com a llarg termini en termes d'informació digital, visual i de color.
La important capacitat de predir esdeveniments, calcular opcions i resultats, fer moviments significatius i prendre decisions ràpides: totes aquestes habilitats les adquireix un jugador d’escacs. Com més d'hora una persona comença a jugar als escacs, més influència té en el seu desenvolupament, tant a nivell personal com intel·lectual. Els escacs desenvolupen el pensament d’un nen, milloren la concentració i la memòria. A més, formen estabilitat emocional, voluntat dura i ganes de victòries. Les derrotes inevitables ensenyen a perdre amb dignitat, a tractar-se amb una crítica adequada, a analitzar les accions i a treure una experiència important fins i tot de la derrota.
El joc d'escacs més curt possible és l'anomenat "estúpid escac i mat", que consisteix només en dos moviments.
Els escacs són molt recomanables per a persones nervioses i impacients, ja que ensenyen paciència i perseverança. A més, els és molt útil canviar els períodes d'activitat cerebral activa i els períodes de relaxació.
El mal dels escacs
Malauradament, com gairebé qualsevol cosa d’aquest món, els escacs tenen una sèrie de desavantatges. Amb una gran passió per aquest joc, una persona té un estil de vida sedentari. Sovint, les persones amb un sistema nerviós trencat no experimenten bé les pèrdues, sobretot si cauen immediatament sobre un oponent massa fort. Llavors es poden tornar malenconiats o desanimats. Una sèrie de derrotes massa llargues sense una sola victòria pot conduir al desenvolupament de la depressió.
Els nens aficionats als escacs sovint s’obliden de la necessitat de desenvolupament físic i enfortiment del sistema musculoesquelètic. L’estereotip que els jugadors d’escacs són persones primes amb ulleres que no poden defensar-se per si mateixos en cap situació no va sorgir del no-res.
En un intent de combinar el desenvolupament físic i intel·lectual, es va crear la caixa d'escacs. Les competicions d'escacs alternen rondes al ring i rondes al tauler d'escacs.
Per tant, si considereu els escacs no com un camp esportiu professional, sinó com un simulador intel·lectual, no us heu d’oblidar d’altres aspectes de la vida.
