Els elements tradicionals de la majoria de les cultures orientals antigues eren una varietat d’arts marcials. Posseir-los era molt important a l’edat mitjana. Amb el pas del temps, aquesta necessitat gairebé va desaparèixer i les arts marcials van trobar la seva plasmació en forma d’arts marcials modernes, que han esdevingut molt populars. Avui dia, milions de persones a tot el món es dediquen a les arts marcials.
Les arts marcials orientals, com qualsevol altra, són un tipus d’esports especials. El seu objectiu és que un dels participants derroti un o més oponents per resistència física en el marc de certes regles, utilitzant només força física o equipament addicional.
Les arts marcials es classifiquen com a orientals només en funció del seu origen en un territori determinat, als països de la regió asiàtica: Japó, Corea i Xina. No obstant això, els principis fonamentals subjacents a les arts marcials específiques d'un grup determinat poden ser radicalment diferents. Alguns tipus de competicions impliquen l’ús d’armes, d’altres només permeten elements de lluita lliure, altres poden combinar la lluita lliure i el contacte de contactes, etc.
Hi ha arts marcials purament esportives, marcials i mixtes. El primer tipus inclou sistemes de competició en què hi ha regles estrictes que limiten molt l’arsenal de tècniques, determinant rígidament les condicions per a la victòria i la derrota. Exemples vius són: la lluita lliure de sumo japonesa, l’art d’esgrima japonès de Kendo. Només dos oponents participen en aquestes arts marcials, sovint seleccionades segons el principi d'aproximadament igualtat d'oportunitats.
Les arts marcials marcials impliquen el desenvolupament d’habilitats que permeten sobreviure en situacions crítiques. Normalment, els programes d’entrenament inclouen conjunts de tècniques per contrarestar eficaçment a múltiples oponents. Es presta molta atenció a les possibilitats d’utilitzar qualsevol element disponible com a arma. Aquestes arts marcials inclouen alguns tipus de Wushu xinès (Kung Fu), així com les arts marcials japoneses Jiu-Jitsu, que impliquen l'ús d'elements de lluita lliure, vagues i armes fredes.
Les arts marcials mixtes són de naturalesa esportiva, però l’arsenal de moltes d’elles inclou tècniques dissenyades per a la defensa personal (inclòs contra diversos oponents). Alguns exemples són: Judo, Aikido, Karate, Taekwondo.
