Hi ha diverses dotzenes de sistemes d’arts marcials al món. Alguns d’ells van aparèixer fa segles, d’altres van aparèixer fa relativament poc temps. Entre els aficionats a l'esport, són populars diverses de les arts marcials més espectaculars, que tenen com a objectiu la millora física i l'enfortiment de l'esperit.
Instruccions
Pas 1
La pugna anglesa, anomenada "boxa", es considera un dels esports més espectaculars. Els opositors a aquest tipus de combat individual es colpegen mútuament amb forts cops de puny, que estan protegits amb suaus guants. El scrum inclou diverses rondes curtes; el jutge (àrbitre) controla la baralla. La tasca del boxejador és derrocar l’oponent i privar-lo de l’oportunitat de resistir tombant-lo o tombant-lo.
Pas 2
La boxa tailandesa es diferencia de la pugna anglesa. En aquesta forma d’arts marcials, els cops de puny es poden aplicar no només amb els punys, sinó també amb els colzes, els genolls i els peus. La lluita dels boxadors es duu a terme en un estil lliure. El Muay Thai es caracteritza per treballar en una postura elevada i atacar en forma de lligaments de diversos moviments. En aquest tipus d’arts marcials, no hi ha complexos formals que siguin característics, per exemple, del karate.
Pas 3
L’art japonès del karate és merescudament popular entre els amants de les arts marcials orientals. Aquest nom es tradueix literalment com "el camí de la mà buida". El contacte entre rivals al karate és mínim. Intercanvien una sèrie de cops de puny i cops de puny curts però trituradors, amb l'objectiu de colpejar punts vitals al cos de l'oponent. Quan s’ensenya karate i es fa esports, s’utilitza un sistema especial d’exercicis formalitzats (kata).
Pas 4
A la Xina, i després a molts altres països, s’ha estès l’art marcial del kungfu, que també s’anomena "wushu". La lluita wushu xinesa no és homogènia; té diverses escoles i estils relativament independents. Aquest combat individual es caracteritza per posicions altes i baixes, puntades i cops de puny. Durant la lluita, els lluitadors han de moure's molt per triar una posició convenient per dur a terme l'atac i allunyar-se dels atacs que s'acostin de l'adversari.
Pas 5
L’art marcial de l’aikido es va originar al Japó i es va convertir en una síntesi de diversos sistemes de combat cos a cos. Els mestres japonesos van aconseguir crear un sistema de combat en el qual es combinen moviments refinats amb pràctiques espirituals que contribueixen a la millora global d'una persona. El més important de l’aikido és utilitzar l’atac de l’adversari contra ell mateix. El mestre d’aquest tipus de combat redirigeix amb habilitat l’energia i perjudica l’atacant a costa dels propis esforços de l’adversari.
Pas 6
Fa relativament poc temps, el 1938, va aparèixer una mena d’esports de combat, que s’anomenava "sambo" (abreviatura de les paraules "defensa personal sense armes"). Aquest esport es va desenvolupar activament a l’URSS i amb el pas del temps es va popularitzar a tots els racons del planeta. L’arsenal del sambo inclou les tècniques més efectives extretes dels més diversos tipus d’arts marcials. També hi ha una secció de combat d’aquesta lluita, que estan estudiant els agents de l’ordre.
