El respirador no és un òrgan ni una qualitat física que puguem desenvolupar. És la sensació de falta d’oxigen d’una persona quan realitza qualsevol acció física.
Se sap que totes les nostres accions motores les realitzen els músculs. Els músculs es contrauen, fan esforços en realitzar qualsevol moviment. Per aplicar aquest esforç, els nostres músculs necessiten energia, la major part de la qual s’obté aeròbicament, és a dir, amb l’ajut de l’oxigen.
La manca de resistència és la sensació quan una persona no té prou oxigen perquè els músculs tinguin temps per contraure’s i lliurar la potència necessària. És per això que la productivitat d’una persona cau, es posa malalta i dura, no té prou aire. Algunes persones experimenten marejos, dolor muscular, en general, és difícil per a una persona i no pot mostrar el resultat que vol. La resistència és la capacitat de realitzar algun tipus d’acció motora durant molt de temps, de manera que al mateix temps hi ha prou oxigen i és bo.
El primer que podeu fer per millorar la resistència és aconseguir més oxigen als músculs. La primera manera s’aconsegueix millorant la resistència general. Cal augmentar el volum d’ictus del múscul cardíac, el nombre de capil·lars a l’interior del múscul, perquè hi pugui entrar més oxigen. És important que el sistema cardiovascular funcioni bé. La resistència general es desenvolupa mitjançant un treball de baixa intensitat. És a dir, si parlem del pols com a indicador d’intensitat, al ritme cardíac mínim al voltant dels 120 batecs per minut. Cal fer treball aeròbic lleuger durant molt de temps. Millorarà la resistència general i la salut cardiovascular. A partir d’aquest entrenament, es respirarà més fàcil durant l’esforç, precisament pel fet que entrarà més oxigen als músculs.
La segona solució al problema amb una "respiració" feble és fer que els músculs gastin menys oxigen. És a dir, augmentar el rendiment dels propis músculs. Per fer-ho, cal entrenar una resistència especial. És necessari ensenyar als músculs a gastar recursos de manera més econòmica i fins i tot quan es gasten aquests recursos, per extreure’n el màxim benefici. La resistència especial és la capacitat dels músculs per fer una determinada feina en un temps determinat. Això inclou entrenament intens, entrenament a intervals, entrenament de circuits. És a dir, tot tipus d’entrenament del tempo, que té com a objectiu fer treballar el múscul durant molt de temps en un determinat mode intensiu. Per exemple, si voleu millorar el nombre de pull-ups, haureu de fer un gran nombre de pull-ups sense perdre el rendiment. Per tant, en cada aproximació no cal fer el màxim nombre de repeticions, sinó per exemple 5-6, amb un gran nombre d’enfocaments.
