El 1988, a la 91a sessió del COI, es van considerar quatre ciutats candidates per a la celebració dels XVII Jocs Olímpics d’Hivern - la capital búlgara Sofia, el centre de l’American Alaska Anchorage i dues ciutats del nord d’Europa - la noruega Lillehammer i la sueca Östersund. La principal lluita es va desenvolupar entre aquests dos representants de països veïns, en què van guanyar els noruecs.
Lillehammer és una ciutat bastant antiga, els primers assentaments de la qual es remunten a l’edat del ferro. En cap cas es pot anomenar metròpoli: la ciutat només tenia aleshores 25 mil habitants. Fins al 1994 no tenia res a veure amb el moviment olímpic, tret que, per descomptat, considerem que la intel·ligència israeliana va eliminar un cambrer de Lillehammer, a qui considerava un participant de l'atac terrorista als Jocs Olímpics de Munic.
Per als jocs de 1994, la ciutat va construir un magnífic salt d'esquí "Lisgardsbakken" amb 40 mil seients, que fins i tot va rebre un prestigiós premi arquitectònic. Allà es van celebrar les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs Olímpics. Aquesta instal·lació esportiva encara es troba en un estat excel·lent: a Noruega tornaran a utilitzar el Lisgardsbakken als Jocs Olímpics d’hivern de la joventut del 2016.
La majoria de les competicions es van celebrar a Lillehammer, però els organitzadors van començar algunes vegades a les ciutats veïnes. Així, els patinadors van competir a Hamar, esquiadors - a Ayer i Ringebu, es van celebrar diversos partits d’hoquei a Jovik i es va localitzar una pista de bobsle a Handerfossen. Tots els llocs olímpics estaven situats a una distància no superior a 50 quilòmetres.
En aquests Jocs Olímpics, per primera vegada, les antigues repúbliques de l’URSS van participar en l’estatus d’estats independents, com les repúbliques que anteriorment formaven Iugoslàvia i Txecoslovàquia. Com a resultat, el nombre total de països participants va assolir el nombre màxim per als Jocs Olímpics d’hivern en aquell moment - 64. Però el nombre de participants va resultar ser menor que en els jocs d’hivern anteriors - 1739. Els olímpics de Noruega (26 medalles), Alemanya (24), Rússia (23) i Itàlia (20). Els russos van guanyar cinc premis cadascun en patinatge artístic, esquí de fons, patinatge de velocitat i biatló, però ni tan sols van poder classificar-se entre els tres primers del torneig d’hoquei.
