Córrer es considera una eina de pèrdua de pes molt eficaç. Tot i això, per aconseguir els millors resultats, és molt important saber quant de temps, en quin patró, amb quina intensitat cal córrer.
En primer lloc, heu d’entendre que córrer no és adequat per a totes les persones i no sempre és una qüestió de característiques i indicacions individuals. Un excés de pes considerable durant la carrera fa que les articulacions del genoll tinguin una forta pressió, cosa que pot provocar lesions greus. Per tant, si teniu molts quilos de més, primer canvieu la dieta i, després de baixar el pes, podeu començar a córrer.
Escalfeu els músculs abans de córrer. Pot ser cames i braços balancejats, doblegant-se. Treballeu les extremitats. N’hi ha prou amb cinc minuts d’escalfament.
Per baixar de pes efectivament, cal córrer sense interrupcions durant almenys mitja hora. Si seguiu aquesta regla, podreu sentir el resultat en dues setmanes. Si es corre durant menys de mitja hora a la vegada, els canvis de pes només es poden veure després d’una carrera i aquests canvis no indiquen una disminució de la massa grassa, sinó una pèrdua de líquid.
Córrer pot ser d’una intensitat diferent. Si tot just comenceu a córrer, caminar ràpidament o trotar està bé. Aquests tipus d’exercici cremen calories, tot i que a un ritme més lent que córrer ràpid. Respira correctament per a una carrera còmoda. Mentre corre, cal inhalar i exhalar pel nas. La inhalació i l'exhalació s'han de substituir mútuament en dos passos. Cal accelerar el ritme gradualment, començar amb una caminada tranquil·la i després passar a córrer. Després d'acabar l'entrenament, reduïu el ritme gradualment, cosa que reduirà l'estrès al cor. Per cert, és més fàcil tenir en compte el temps transcorregut i no els quilòmetres recorreguts.
No heu de córrer amb temps massa calorós, a la temporada càlida és millor trotar al matí o al vespre. Córrer per camins sinuosos a les zones del parc es considera el més eficaç. Tot i això, l’estadi més proper també és molt adequat per entrenar.
Compreu sabates especials perquè el vostre entrenament sigui més eficaç i segur. La sabata hauria de tenir amortidors i una zona de taló ben fixada, i la sabata hauria de ser de material bo i transpirable.
Si la zona del cap o del pit comença a fer-se mal durant l'entrenament, atureu-vos. Per fer córrer més segur, compreu un monitor de ritme cardíac (tret que estigueu funcionant en una cinta de córrer que tingui aquesta funció). La freqüència cardíaca no hauria de ser superior al setanta per cent del màxim per al grup d’edat. Per exemple, una dona de trenta anys pot tenir un pols no superior a 190 per minut (a partir de 220 cal restar l’edat en anys), cosa que significa que mentre corre, el pols d’una dona de trenta anys hauria de no superi els 133 batecs per minut.
