La braça és una de les quatre tècniques bàsiques de natació. La braça s’utilitza tant en esports professionals com en natació aficionada, sent la tècnica més suau i d’estalvi energètic que permet nedar llargues distàncies.
La braça és l’únic estil de natació que permet submergir completament els braços durant el moviment, cosa que redueix considerablement la velocitat del nedador, però al mateix temps conserva molt els recursos corporals. La braça pot nedar una distància bastant llarga sense cansar-se de la mateixa manera que els nedadors es cansen quan s’utilitza un gat o una papallona. La braça també la fan servir nedadors militars, caçadors i aficionats a la pesca submarina, per a moviments silenciosos. A més, aquest estil de natació és l’únic possible per al busseig (busseig i busseig lliure). Per descomptat, el millor és aprendre la tècnica correcta de braça a la piscina sota la supervisió d’un entrenador experimentat, però també es poden donar alguns consells i trucs en teoria.
Treball de mans i peus
Tècnicament, la braça es considera un estil difícil, ja que el nedador necessita sincronitzar els moviments del cos. En primer lloc, es produeix un cop simètric amb les mans, després: una forta empenta simultània amb les dues cames, mentre que el nedador també controla el treball dels pulmons. En braça, a diferència de la resta de tipus de natació, les cames tenen el paper principal, no els braços. De fet, els moviments dels braços només preparen el cos i redueixen la resistència de la massa d’aigua. Després d'això, les cames des de la posició "granota" fan una empenta poderosa, movent el cos cap a la posició "torpedo" (braços i cames juntes, el cos s'estira "en línia" per a la lliscament més gran a l'aigua) i el cos es mou a l'aigua per inèrcia. Durant la diapositiva, els músculs del cos tenen temps per descansar.
Control de la respiració
El moviment del cap durant la braça ha de seguir el moviment del cos. És incorrecte quan el cap està constantment per sobre de l’aigua (posició vertical); això pot tenir un efecte negatiu sobre la columna vertebral i la cervical, a més, en aquesta posició, la quantitat adequada d’oxigen no entra als pulmons. La següent seqüència d'accions és correcta: un cop amb les mans crea suport per elevar el cos, es respira profundament amb la boca, després la cara i el coll es submergeixen en aigua, on s'exhala aire durant el moviment tant per la boca com per pel nas.
Consells per a nedadors aficionats
Per accelerar el procés de natació, els aficionats que neden únicament pel seu propi plaer poden canviar els moviments de les cames per arrossegar-se (alternant el moviment vertical). A més d’accelerar el moviment, canvia el grup muscular que treballa i dóna temps als músculs cansats per descansar. Malauradament, a la natació professional aquesta opció està prohibida (a les competicions, només es pot permetre 1 moviment ondulant durant el primer cop després de la sortida o després del gir).
