La resistència física és la capacitat del cos per suportar una activitat física prolongada sense una disminució significativa del rendiment i de la fatiga. L’entrenament és essencial per desenvolupar la resistència.
El trotar regularment contribueix al desenvolupament de la resistència. Cal córrer almenys tres vegades a la setmana i la durada d’un entrenament ha de ser com a mínim de 20 a 30 minuts. Amb el pas del temps, la durada dels entrenaments en curs s’hauria d’incrementar preferentment a 60 minuts.
Per córrer amb comoditat, cal aconseguir la roba i el calçat esportius adequats. Els entrenadors han de tenir una sola ferma i la roba ha de ser de teixits transpirables i lleugers.
Superant la distància, hauríeu de controlar la respiració i la velocitat de córrer. Per cansar-se menys, cal respirar uniformement i córrer a una velocitat constant i dedicar-se el temps. Especialment durant els primers entrenaments, en cap cas s’ha d’esgotar el cos amb un esforç físic augmentat i intentar córrer ràpid. És important entendre que si l’objectiu de l’entrenament no és córrer a gran velocitat, sinó el desenvolupament de la resistència, les presses no ajudaran a aconseguir el resultat desitjat.
Per a aquells que es cansen de córrer molt ràpidament, es recomana fer la carrera caminant primer. A diferència de córrer, en què hi ha una càrrega augmentada als peus, en caminar, la càrrega de les cames es redueix a la meitat. Durant la marxa a la carrera, no només s’entrenen les cames, sinó també els músculs de la faixa de l’espatlla, així com els músculs de l’esquena.
Quan es practica la marxa de carreres, s’han de respectar dues regles:
1. La cama que fa un pas endavant està completament estesa.
2. Un dels peus ha d’estar en contacte amb el terra en tot moment. És a dir, quan una cama s’aixeca del terra, l’altra ha de trepitjar el terra (això no passa quan corre; mentre corre, l’atleta té una fase anomenada “vol”, que dura una fracció de segon). Per tant, caminar ràpidament no s’ha de convertir en trotar lent.
Els esports d’hivern també temperen perfectament el cos i desenvolupen resistència física, especialment esquí de fons i patinatge de velocitat. L’esquí de fons carrega molts músculs i ajuda a lluitar contra l’excés de pes. Muntar 2-3 vegades a la setmana reforçarà els músculs de les cames i les espatlles, a més de fer que el seu cos sigui més resistent.
Quan entreni resistència, no us oblideu dels entrenaments habituals a casa. Els exercicis del matí, que inclouen exercicis com la posició a la gatzoneta i les flexions, són ideals per tonificar el cos.
El patinatge sobre gel desenvolupa no només la resistència, sinó que també forma l’aparell vestibular. El patinatge regular sobre gel és una gran alternativa als entrenaments en cursa.
A l’estiu, nedar és molt beneficiós per desenvolupar resistència. La natació entrena el sistema respiratori de manera molt més eficient que córrer. A més, els tractaments amb aigua afavoreixen l’enduriment i enforteixen el sistema immunitari. Tot i això, per aconseguir l’efecte desitjat, cal nedar regularment (2-3 vegades a la setmana). I per augmentar la resistència, hauríeu de superar els 300-400 metres en un sol entrenament. Per descomptat, els banys de llarga distància no s’han de fer des dels primers entrenaments. La distància s’ha d’augmentar gradualment, a partir dels 50-100 metres.
