La gimnàstica de voluntat forta va ser creada a principis del segle XX pel doctor Anokhin. En ser també un atleta en combinació, Anokhin va proposar un conjunt d’exercicis que desenvolupen músculs i donen força. Una característica distintiva d’aquesta gimnàstica és l’absència de cap aparell. Per fer els exercicis, només cal situar-se davant d’un mirall i encendre la força de voluntat.
Molts atletes destacats del segle XX participaven en el sistema d'Anokhin. El famós lluitador i pesat Samson va utilitzar gimnàstica volitiva, i el llegendari comandant de la brigada Kotovsky també va entrenar segons aquest sistema. El mateix Anokhin va dir que la seva gimnàstica no dota d’habilitats sobrehumanes, sinó que li permet enfortir la seva salut, dóna bellesa a les formes i els contorns de la figura. I el més important és que retorna la força natural perduda com a resultat de la civilització.
La gimnàstica es basa en la força de voluntat
Com que no s’utilitzen capes petxines durant l’exercici, la tensió muscular només es controla mitjançant la força de voluntat. Una persona tensa de forma independent certs grups musculars, imitant la superació de la resistència. L’eficàcia de la gimnàstica volitiva es confirma pel fet que encara és rellevant, inclòs entre els atletes professionals.
Fent regularment la gimnàstica d’Anokhin, l’atleta guanya poder sobre els seus propis músculs. No depèn de factors externs i exerceix exactament aquells músculs que necessiten ser tensos per realitzar una tasca específica o un treball físic. No és estrany que els atletes del passat estiguessin tan orgullosos dels seus músculs: van aconseguir excel·lents resultats sense peses, peses, batuts de proteïnes i altres aliments sintètics.
Els principis de la gimnàstica Anokhin
La gimnàstica volitiva d'Anokhin es basa en vuit principis bàsics. En primer lloc, mentre feu els exercicis, heu de concentrar tota la vostra atenció en el múscul o grup muscular implicats. Cal fer gimnàstica seriosament, reflexivament, sense presses. No val la pena augmentar la quantitat d’exercici, és millor centrar-se en que tots els músculs funcionin correctament.
Anokhin va donar un paper molt important a la respiració d'un atleta. Les recomanacions per a cada exercici descriuen clarament com respirar mentre es realitza aquest o aquell moviment. Cada moviment ha d’anar acompanyat de la màxima tensió del múscul implicat i una relaxació completa dels músculs restants. Per controlar el resultat, cal fer gimnàstica amb el tors nu, sense sortir del mirall. Després de fer els exercicis, el doctor Anokhin va recomanar dutxar-se i fregar el cos amb una tovallola.
El doctor Anokhin va assenyalar que practicar esport no donarà el resultat desitjat sense una alimentació adequada. El menjar ha de ser equilibrat i variat. No s’ha de fer el principal èmfasi en la carn: els atletes del passat menjaven molts aliments vegetals i tenien músculs ben desenvolupats.
