Molts atletes que són excessivament addictes a l'entrenament de força i que no es preocupen per la flexibilitat tenen músculs durs i durs. Molts estudis de recerca demostren que els atletes amb músculs més ajustats tenen un rendiment de força superior i un major risc de lesions que aquells amb músculs més elàstics.
Instruccions
Pas 1
Tots els músculs estan formats per les proteïnes contràctils actina i miosina. Com més d’aquestes fibres, més grans són els músculs. Les fibres estan lligades entre si per una altra proteïna, el col·lagen. Cada múscul està unit als tendons pels ossos dels dos extrems. El col·lagen contingut als tendons transmet les forces generades per les fibres contràctils. Com que el col·lagen és més dur que la miosina i l’actina, la seva quantitat determina el grau de densitat muscular en estat relaxat. Quan els músculs es tensen, la miosina i l’actina es tornen tan dures com el col·lagen. Per tant, quan es treballa sobre la flexibilitat muscular, primer s’escalfa de manera que la major força d’estirament recaigui sobre les fibres musculars i no sobre les de connexió.
Pas 2
Segons els resultats dels estudis realitzats amb la participació d’esportistes experimentats i persones sense formació, aquells amb músculs densos produeixen un esforç més isomètric i concentrat. En conseqüència, la densitat muscular afecta directament el rendiment de la força. En els músculs elàstics, la transmissió de força és més llarga, per tant, el seu treball és menys efectiu. També s’ha notat durant molt de temps que els músculs s’esclavitzen durant l’entrenament de resistència. Els esteroides que prenen tenen el mateix efecte. D'una banda, la pèrdua d'elasticitat per obtenir indicadors de resistència més elevats es pren com una mesura raonable. D’altra banda, arriba al punt que molts atletes de força no poden arribar a la butxaca del darrere dels pantalons amb la mà.
Pas 3
Com es va assenyalar, un dels efectes secundaris dels músculs durs és un major risc de lesions en forma de trencament dels lligaments. La raó exacta d'això no s'ha establert, però la majoria dels investigadors estan inclinats a suposar que el sistema múscul-lligamentós flexible absorbeix millor. En conseqüència, l'estirament muscular regular no és només una comoditat en la forma d'un ampli rang de moviment, sinó també un risc significativament inferior de lesions.
Pas 4
En esports de força com l’alçament de pes o l’aixecament de forces, la flexibilitat es sacrifica per guanyar un premi competitiu. A més, per fer-se més "rígids", fan servir diverses samarretes, pantalons curts, cinturons i cintes per al cap. I el risc de lesions en aixecar pesos extrems continua sent molt alt. En el culturisme, sacrificar la flexibilitat per lliures extres no té sentit. L’objectiu del culturista és exposar els músculs a la màxima tensió possible. I això es pot fer sense grans càrregues.
Pas 5
A més, molts investigadors confirmen que més músculs elàstics permeten a un atleta recuperar-se millor entre els entrenaments. I això és tan important en el culturisme com l’exercici. La recuperació activa fent exercicis d’estirament accelera significativament la recuperació muscular. A més, es recomana realitzar aquests exercicis immediatament després de l'entrenament o l'endemà següent.
Pas 6
En esports que requereixen força explosiva, com el salt o l’esprint, la duresa muscular canvia d’un ajudant a un contrincant. El fet és que els músculs més elàstics quan s’estiren poden emmagatzemar més energia, que s’allibera durant la contracció. A més, l’estirament abrupte (per exemple, okupar-se abans de saltar) fa que les fibres musculars responguin amb una forta contracció: això s’anomena reflex miotàtic.
