El 1932, Los Angeles va organitzar per primera vegada els Jocs Olímpics. Va ser un moment difícil per a tot el món: el moment àlgid de la Gran Depressió. Com a resultat, el nombre de participants va ser el més baix des de 1904, la meitat dels Jocs de 1928.
Es van vendre poques entrades per als espectadors. Després, diverses estrelles de cinema, inclosos Douglas Fairbanks, Charlie Chaplin, Marlene Dietrich i Mary Pickford, es van oferir a parlar amb el públic entre competicions per augmentar la popularitat de l'esdeveniment.
Les competicions es van celebrar al Memorial del Coliseu. Els atletes masculins estaven allotjats en una vila olímpica especialment construïda. Cobria 321 hectàrees de terreny i constava de 550 bungalows dobles. El poble també va albergar un hospital, una oficina de correus, una biblioteca i molts restaurants i cafeteries. Les dones van ser allotjades en un hotel de Chapman Park. En total, uns 1.300 atletes de 37 països van participar a la competició.
El vicepresident Charles Curtis va obrir els Jocs Olímpics perquè el president Herbert Hoover no es va presentar als Jocs. En aquests jocs, els guanyadors van pujar al podi per primera vegada amb banderes nacionals a la mà. Una altra innovació és l’acabat fotogràfic.
La situació política inevitablement va haver d’afectar els Jocs Olímpics. El Japó, que recentment va ocupar la província xinesa de Manxúria, va intentar nomenar un atleta de l’estat de Manxukuo, però el comitè olímpic es va negar a participar-hi. Des de la Xina, va participar l’únic atleta: Liu Changchun, que va competir a la prova de 200 m. L’italià Luigi Beccali, que va guanyar la medalla d’or a la prova de 1500 m, va pujar al podi i va saludar el públic amb una salutació feixista.
L’esgrimista britànica Judy Guinness va demostrar un esperit veritablement olímpic. Ella mateixa, renunciant a l’esperança d’una medalla d’or, va assenyalar als jutges dos tocs desapercebuts, que va rebre de la seva rival Ellen Price d’Àustria.
L'obertura dels Jocs Olímpics va ser una atleta de Dallas, Mildred Didrickson, sobrenomenada "Babe". En aquells dies, les dones no tenien permís per participar en el pentatló, però "Baby" va guanyar fàcilment el llançament de javelina, la cursa de 80 metres d'obstacles i el salt d'alçada. Posteriorment, Mildred es va convertir en una jugadora de golf professional i la campiona femenina nord-americana d’aquest esport.
La majoria de les medalles d’or, plata i bronze les van aconseguir els atletes nord-americans (41, 32 i 30). L’equip italià va obtenir el segon lloc: 12 medalles cadascuna. Al tercer: francès: 10, 5 i 4 medalles, respectivament.
