Hi ha tres tipus de greix al cos humà: marró, subcutani i visceral. Un excés d’aquest últim comporta el major perill per al cos. És el greix visceral ocult que és més difícil d’eliminar i provoca nombroses malalties.
Necessari
- - Imatges per ressonància magnètica;
- - un conjunt d’exercicis;
- - dieta dietètica.
Instruccions
Pas 1
Obteniu imatges de ressonància magnètica. Aquest estudi ajudarà a determinar el percentatge de greix visceral al cos. Normalment, una persona sana no ha de tenir més d’un litre. Si aquest indicador és més alt, llavors un greu perill amenaça la salut, comparable a una bomba de temps. És possible que no hi hagi malalties evidents, però l’excés de greix visceral comença a dipositar-se als músculs i teixits de la cavitat abdominal (fetge, ronyons, cor, pàncrees). Tot això, com a resultat, condueix a malalties del sistema cardiovascular, diabetis mellitus.
Pas 2
Desenvolupar una dieta. Podeu fer-ho sota la supervisió d’un professional, però els principis bàsics d’una alimentació saludable són fàcils de practicar pel vostre compte. Elimineu els menjars grassos i fregits del vostre menú, limiteu els dolços i els forns, les conserves amb molts additius. Mengeu hidrats de carboni més complexos, verdures fresques, carns magres i peix, fruites sense sucre i assegureu-vos de prendre suplements vitamínics. A poc a poc, el pes començarà a baixar i, en conseqüència, disminuirà el nivell de greix visceral.
Pas 3
Sense fer exercici, la dieta no té sentit. El fet és que amb una disminució del contingut calòric dels aliments, el greix surt de les cèl·lules (adipòcits) i es descompon en àcids grassos i glicerol. Perquè s’utilitzin àcids grassos, és necessària una activitat física per augmentar el metabolisme muscular. En aquest cas, els músculs utilitzaran aquests mateixos àcids grassos per alimentar-se.
