Tot i que Oscar Pistorius, participant dels Jocs Olímpics de Londres, no es considerava un autèntic candidat a la victòria, el públic va veure amb interès les sortides d’aquest corredor. El motiu d’aquesta atenció és que el velocista sud-africà es va convertir en el primer paralímpic del món amb pròtesis a competir als Jocs Olímpics al costat d’esportistes sans.
Oscar Pistorius va néixer el 1986 a Johannesburg. El noi tenia un defecte congènit: l’absència d’ambdós ossos fibulars. Els metges van insistir en l'amputació de les dues cames per sota del genoll i van aconsellar fer-ho el més aviat possible per accelerar l'adaptació del nen. Els pares del futur campió van acceptar l’operació quan Pistorius només tenia 11 mesos i als 13 mesos ja portava pròtesis especials.
Oscar va assistir a una escola regular per a nois, on es dedicava activament a l’esport. Tot i la dolència física, li agradava el rugbi, el tennis, el running, el waterpolo, la lluita lliure. Després de patir una lesió al genoll a les competicions escolars, Pistorius va haver d'abandonar algunes disciplines esportives, en particular, del seu estimat rugbi.
L’entrenador va cridar l’atenció sobre el fet que el jove mostra uns resultats sorprenents en curses de velocitat i li va aconsellar que es concentrés en aquest esport. La primera gran sortida internacional de Pistorius va ser els Jocs Paralímpics del 2004 a Atenes. Allà, l’atleta va guanyar dos premis: una medalla de bronze a la prova de 100 metres i una medalla d’or a la prova de 200 metres, però l’atleta no s’aturaria aquí. Començant a competir per corredors ordinaris, Pistorius va mostrar resultats sense precedents: al torneig de Roma del 2007 va guanyar la plata als 400 metres.
Semblaria que una sèrie d’inicis amb èxit en competicions per a corredors ordinaris van presagiar a Oscar Pistorius una brillant carrera esportiva, però el 2008 l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme (IAAF) va decidir eliminar l’atleta de la participació en tornejos no destinats a persones amb discapacitat. La seva decisió es va basar en la investigació que les pròtesis lleugeres i elàstiques donaven a Pistorius un avantatge respecte als corredors habituals.
Per córrer, l’atleta utilitza les pròtesis Cheetah Flex-Foot d’especialistes islandesos, que costen més de 30.000 dòlars. Gràcies a ells, Pistorius va rebre el sobrenom de "Blade Runner". Aquestes pròtesis estan fetes de plàstic reforçat amb fibra de carboni, que és un material resistent però molt lleuger. Malgrat alguns dels avantatges que ofereixen al corredor, les pròtesis també dificulten la competició, dificultant la corba i alentint la sortida. Aquests arguments van ajudar a Pistorius a desafiar la decisió de la IAAF acudint al Tribunal d'Arbitratge per a l'Esport.
L’atleta no va poder classificar-se per als Jocs Olímpics de Pequín, però va participar als Jocs Paralímpics del 2008. Aquestes competicions van portar a Pistorius 3 medalles d’or i un rècord paralímpic a una distància de 400 metres. Continuant l’entrenament intensiu, l’atleta es va esforçar per complir el seu estimat somni: competir als Jocs Olímpics d’estiu. El 2011 va estar marcat per una altra victòria d'Oscar Pistorius: es va convertir en el primer paralímpic amputat del món que va aconseguir córrer una distància de 400 metres en menys de 46 segons.
El rècord personal establert per l'atleta a la petita ciutat italiana de Lignano (45, 07 segons als 400 metres) li va permetre classificar-se per als Campionats del Món d'Atletisme 2011 i els Jocs Olímpics de Londres. Després d'haver actuat al Campionat del Món a les semifinals del relleu de 4x400 m com a part de la selecció nacional sud-africana, Pistorius es va convertir en el seu medalla de plata.
El principal esdeveniment del 2012 per a l'atleta va ser la realització dels Jocs Olímpics. En la competició individual, Oscar Pistorius no va poder arribar a les carreres finals, però va tenir la sort de participar a la final del relleu de 4x400 m masculí formant part de la selecció nacional del seu país. L’Oscar va aconseguir la quarta etapa final. Després dels resultats del relleu, l’equip sud-africà va obtenir el vuitè lloc. Tot i la seva fallida actuació als Jocs Olímpics de 2012, Oscar Pistorius va demostrar amb un exemple personal que una discapacitat física no hauria de ser un obstacle per complir un somni.
