El Qigong és un antic sistema de salut xinès que va donar lloc a molts estils de wushu i kung fu. El Qigong és més que un conjunt d’exercicis terapèutics i de millora de la salut. Inclou conceptes filosòfics, tècniques de respiració i diversos tipus de meditació.
A la Xina, el qigong es considera, d’una banda, un tipus d’art marcial separat i, de l’altra, els seus exercicis i postulats s’inclouen a totes les arts marcials, sense excepció, i en formen part integral. En el seu origen, el qigong és la versió xinesa del ioga indi. Els professionals del Qigong en parlen positivament com una excel·lent eina per mantenir la salut física i mental. A més, la pràctica de qigong meditativa en combinació amb exercicis gimnàstics s’utilitza per tractar l’estrès, el tractament alternatiu de malalties, millorar la immunitat i harmonitzar el treball del cos, els seus òrgans i sistemes.
El Qigong està molt estès a la Xina. Segons informes no confirmats, al voltant del 10% de la població xinesa practica regularment i sistemàticament exercicis de qigong. El Qigong no està estès a Rússia.
No obstant això, els crítics assenyalen que el qigong segueix sent una medicina alternativa i que tots els estudis sobre l’efecte del qigong en el tractament de malalties no són prou convincents. A més, molts escèptics anomenen obertament pseudociència del qigong. Això és en part la culpa dels nombrosos instructors poc qualificats, els deliris i els abusos dels quals han provocat la degradació i la disminució de la confiança en el qigong com a sistema de salut.
La influència del qigong en el cos humà
El qigong marcial, que s'ha desenvolupat durant milers d'anys en paral·lel a les arts marcials xineses, té com a objectiu augmentar les capacitats físiques i energètiques del cos, augmentar les capacitats de combat d'una persona: augmentar la força dels cops, protegir el cos de cops enemics. Moltes tècniques acumulades en el qigong marcial han estat revisades des de posicions científiques modernes i utilitzades per entrenar forces especials a la Xina, així com per a atletes xinesos. L’èxit de la selecció nacional xinesa als Jocs Olímpics d’estiu del 2008 va ser explicat pels mateixos xinesos com a resultat de l’ús que els atletes van fer d’un dur entrenament psicoentrenat, prestat al qigong.
El Taiji o taijiquan, que té una certa popularitat al nostre país, és un exercici de qigong dinàmic, que ha pres forma en una direcció separada, que té un ús marcial i de millora de la salut.
Des de l’antiguitat, els sanadors xinesos utilitzen la direcció mèdica del qigong per promoure la salut, prevenir malalties i tractar malalties. A la Xina moderna, les pràctiques mèdiques de qigong s’utilitzen massivament als hospitals juntament amb els èxits de la medicina moderna. Els metges xinesos no s’oposen al qigong tradicional a la medicina moderna, sinó que utilitzen aquests dos mitjans com a complementaris.
Investigacions que confirmen l’eficàcia del qigong
Des de fa més de 20 anys a Europa i els Estats Units s’han dut a terme investigacions a gran escala sobre la influència del qigong en la prevenció i el tractament de malalties. Segons la Universitat de Harvard (EUA), s’ha demostrat que els exercicis de qigong són tan eficaços contra la pressió arterial alta com els medicaments amb recepta. A més, el qigong redueix els nivells de colesterol en sang i redueix el risc d’atacs cardíacs i malalties renals.
Les investigacions d'un hospital militar de San Diego van trobar que el personal militar que practica qigong té un 70% menys de probabilitats de patir refredats que aquells que no practiquen qigong.
A Alemanya, molts psiquiatres han adoptat pràctiques de meditació i respiració de qigong per tractar malalties relacionades amb l’estrès. En combinació amb antidepressius, el qigong combat perfectament els símptomes de la depressió, millora el benestar i les funcions cognitives i millora la qualitat del son.
Els experiments de l’Institut de Recerca Suís, realitzats el 1974-1975, van demostrar que un mestre de qigong és capaç d’aconseguir un estat de calma i relaxació que no s’aconsegueix ni durant el son.
El 1970, Johann Schultz, el fundador de l'entrenament autogènic, va publicar un article en el qual reconeixia els exercicis relaxants de qigong com "la versió xinesa de l'entrenament autogènic".
